El dia 13 de desembre, mentre tot català anava a les urnes per votar en referèndum la independència de Catalunya, un grup d’intrèpids patinadors, desafiant el fred i tota la tradició del món de les 4 rodes, s’encaminava cap a Vic amb la intenció d’esvair la boira a cops de malucs.
Res ni ningú no els podia aturar. En arribar a Vic, tot era fredor i desconcert, però ja dinats i amb les piles carregades ens encaminàrem, disposats a tot, cap a la pista del “Patín”. En un pàrquing a gom a gom de nens, pares, familiars, entrenadors, cotxes i fins i tot algun autobús, els nervis començaren a aflorar al grup de ball ja que, un pèl enganyats, no esperaven pas tan de rebombori. Just instal•lats al vestidor i a punt de provar pista, salta la llebre: la música no era enlloc… sí, nois, sí. Espant, nervis, correcuites i també un moment de calma per pensar una mica. Truquem al Xavi i la Yoli perquè es posin en contacte entre ells i ens portin la música que han d’anar a buscar a l’Estació del Nord. Fet. Doncs anem a provar pista. Nens amunt i avall, nens pertot arreu, nens a tota la pista, ostres, on ens posem?, no hi ha manera, anem cap aquí, ara cap allà… res, nois, patineu per on pugueu i proveu pista. Després canvieu-vos i gaudiu del festival… o no. Drama!! El poliesportiu de l’Estació està tancat i ni el cap en persona de la Guàrdia Urbana no pot obrir la porta. Ja ens les hem de veure un altre cop amb les forces de l’ordre públic. Buf! Res, no patiu, que el Carles té amics per tot Gràcia i ja els està mobilitzant. Aleshores, l’equip també es posa en marxa i busca algú que ens deixi un ordinador per descarregar la cançó d’internet. La recerca és intensa, però s’aconsegueix, i finalment s’atura el mecanisme iniciat a Barcelona perquè els col•laboradors a la capital tinguin temps d’arribar a Vic per veure el ball. Amb tot ja solucionat i 2 hores més tard, per fi podem provar pista. Al principi tot és desconcert però de seguida anem fent-nos un foradet i ens anem situant cadascú al seu lloc. En acabat, tots cap a les grades i a gaudir dels balls del festival. El balls van passant i el nostre moment ja s’acosta quan ens dirigim als vestidors per fer els darrers retocs i donar les últimes instruccions, aclarir posicions i llençar màximes d’ànims i suport: Força! Alegria! Desparpajo!
Sortirem a la pista com «els papes que també patinen», però de seguida ens comencem a moure com els reis del mambo o, en aquest cas, més aviat com autèntics hindús. El públic molt entregat ens va victorejar des del primer moment cridant i aplaudint davant del mostrari d’estils i moviments tan autèntics i originals que conformaven el ball i que cadascú feia amb una gràcia i alegria la mar de peculiars. Una gran cridòria ens va portar alats fins al final del ball que finalitzàrem amb l’alegria que ens caracteritza tant als entrenaments com a l’hora de sortir al carrer i ballar. En acabar el Festival tot eren felicitacions, mostres d’entusiasme i missatges positius, tant és així que van convidar al festival d’estiu que se celebrarà el mes de juny per fer un nou ball que ben aviat començarem a assajar. Així doncs, tot va sortir ‘a pedir de boca’ i tant espectadors com patinadors marxàrem la mar de contents cadascú casa seva pensant en la propera cita…
Cliqueu AQUI per a veure totes les fotografíes.
Podeu veure el video clicant AQUI .
